L'Alternativa Professionals

00:00
00:00
00:00
(imatge). En temes de vídeo... D'aquí a dos mesos el nombre de dispositius connectats a internet serà 3 vegades el nombre d'habitants del planeta terra.

Autor de la transcripción:: Edgar Gallart

↑ Borrar
00:00:00:00 Em dic Joana, sóc artista invesigadora
00:00:06:12 i la meva feina ha tocat molts camps... m'he centrat molt en l'ecosistema de videovigilància online, infraestructures d'internet i sobretot tota la part mediambiental de dades.
00:00:19:03 Impacte que sembla invisible. Cine i dades no es pot separar en tant que la producció ara és en digital.
00:00:49:00 Peça feta a l'any 2014. Dades de l'Universitat de Berkeley.
00:01:05:14 Internet és provablement la infraestructura més gran que ha fet la humanitat però és molt invisible.
00:01:14:05 L'únic que nosaltres veiem quan ens comuniquem per internet són les interfícies.
00:01:22:17 Tot el que hi ha darrera de les interfícies és molt opac.
00:01:30:00 Ens han venut la idea que és un núvol, que està allà dalt, no contamina, no pesa... és una narrativa que és molt fàcil d'entendre.
00:01:45:07 Per això està molt allunyat de la realitat.
00:01:50:07 De fet internet és això: (imatge de molts cables). Internet és molt material, és brut, i a més està sota terra.
00:02:02:12 La informació que va per l'aire és mínima. La major part està soterrada.
00:02:12:11 centre de dades de Nova York, un centre de dades més gran del món pel nombre de connexions.
00:02:18:14 Habitació on entren tots els cables de l'Atlàntic, de l'oceà Atlàntic.
00:02:27:20 De l'Oceà Atlàntic cap a Europa
00:02:36:02 Això és també internet (imatge d'un munt de cables
00:02:45:18 Internet només pot funcionar amb una gran despesa d'energètica.
00:02:53:00 Impacte ambiental important que no veiem.
00:03:02:12 És impossible determinar-ne les emissions exactes.
00:03:07:19 Impossible calcular el consum del nostre ús diari d'internet. No veiem tota la infraestructura que hi ha darrera.
00:03:34:13 Mapa d'internet (imatge). Backbone, espina dorsal d'Internet.
00:03:51:16 Diferents continents connectats per sota el mar.
00:03:54:20 Una cosa que a mi em va sorprendre molt: al 2017 va sortir un estudi que va fer una investigadora holandesa (en l'estudi de la despesa energètica d'internet hi ha més dones que homes)
00:04:24:00 Aquest estudi determinava que els dispositius és la industria més contaminant del món, per davant de la industria de l'alimentació (de la carn), de l'habitatge, dels transports, del cafè i de l'aviació.
00:04:37:23 Al 2008, internet era responsable del 2% de les emissions globals que era més que la industria de l'aviació.
00:04:58:12 Referència per a fer els càlculs:
1MB = 7,072gr CO2
3/4G 1MB = 35,36gr CO2
00:05:27:08 Aquest estudi es va publicar a la Universitat de Berkeley al 2008 i calculava la quantitat de CO2 que generava la publicitat online.
00:05:38:14 Qualsevol nombre que poguem agafar serà obsolet.
00:05:49:15 Referència en temes de comunicació i de conscienciar la gent.
00:06:03:20 Projecte. Com comunicar a la gent? Transmetre dades contamina i contamina molt
00:07:15:05 Primer projecte: dibuix de la quantitat d'arbres que es necessitaria per absorbir les emissions de CO2 que significa poder accedir a Google.com.
00:08:14:16 Google.com té una mitjana de 60.000 visites per segon i la pàgina pesa 2,5 Megas. Calculat grosso modo surt uns 23 arbres per segon.
00:09:03:16 Un altre projecte (imatge d'una obra artística). Artista alemany, Michael Saup (1961, Hechingen) que al 2009 va fer aquest projecte que va calcular la quantitat de carbó que es va necessitar cremar per servir un milió de visites d'un trailer.
00:10:07:02 La importància de representar gràficament per integrar-ho a la imaginació social.
00:10:29:13 Encara més problematic és el 5G:
00:10:31:13 (Imatge):
3G/4G = 2GB/ dia
5G = 30GB / dia
00:11:22:04 Pot el planeta assumir aquest creixement desorbitat?
00:11:39:00 (imatge). En temes de vídeo... D'aquí a dos mesos el nombre de dispositius connectats a internet serà 3 vegades el nombre d'habitants del planeta terra.
00:11:53:20 Estem parlant de màquines que consumeixen molts recurssos.
00:12:06:01 Es pot veure som si es tractés d'una espècie competidora.
00:12:26:15 Un individu trigaria 5 millions d'anys per veure la quantitat de vídeo que es genera a la xarxa durant un mes de l'any 2020.
00:12:54:08 (imatge d'una obra). 10 minuts de vídeo de gatets equival a 1gr de CO2.
00:13:23:08 El consum d'energia anual de YouTube equival al d' una ciutat petita com Frankfurt o Glasgow en el curs d'un any.
00:13:35:17 Al 2013 la energia que va utilitzar Facebook és la mateixa que un país com Burkina Faso.
00:13:44:15 Al 2016 Facebook o Google ja feia servir la mateixa energia que un país com Turquia anualment.
00:13:54:15 (imatge). Projecte que treuré la setmana que ve. Intenta calcular són tots aquests processos que passen més enllà de la interfície, tot el que hi ha darrera.
00:14:17:16 Vaig comprar un llibre a Amazon i vaig traquejar, fer el seguiment, de tot el codi que hi havia darrera de totes les interfícies que em van fer navegar.
00:14:29:02 És massiu; van ser més de 8000 pàgines escrites de codi amb un pes total de 80 Megas.
00:14:38:06 Molta de la energia necessària per carregar tot aquest codi recau en l'usuari.
00:15:11:16 (Imatge). Aquestes dades es generen i viuen en aquest tipus infraestructura de centre de dades.
00:15:27:22 Centre de dades de Facebook a Irlanda. Hyperscale data centers (centres de dades hiperescalat).
00:15:42:16 Aquests espais poden ocupar uns 160.000 metres quadrats, és a dir uns 24 camps de futbol i deuen haver uns 10 o 15 en tot el món.
00:16:18:11 (imatge). Un dels problemes més dramàtics d'un centre de dades és la temperatura. La majoria d'elecricitat d'un centre de dades es fa servir per refrigerar el centre de dades.
00:16:44:10 Projecte pilot de Microsoft per posar centres de dades a sota del mar.
00:17:13:06 Com escalfaran aquests centres de dades el fons del mar?
00:17:20:16 (imatge). la fauna marina en perfecta harmonia amb els centres de dades.
00:17:44:02 (imatge). Green Peace, 2017.Quantitat d'energies renovables que fan servir les diferents empreses.
00:18:00:16 Amazon, és de lluny, el pitjor de tots. De fet Amazon, aquest any, no ha volgut explicar la quantitat d'enrgia que generen les seves operacions.
00:18:10:19 De fet, diuen que són 50% renovables, que fan energia sostenible però això és bastant dubtós.
00:18:22:02 Amazon, és especialment crític. Google, Microsoft, Facebook no ho són. Amazon controla el 35 o 40% de tot el mercat de cloud computing (Informàtica en núvol). per això és tant important que es fiquin les piles en temes de sostenibilitat.
00:18:38:12 Després, però, veiem aquest home obrint una granja d'energia eòlica i ara ja som sustenibles...
00:19:03:15 El més cínic de tot plegat és que després, aquesta gent, està treballant molt amb industria de combustibles fòssils. Fuel the future.
00:19:29:16 Serveis per extreure petroli de forma més eficient i més ràpida.
00:19:39:22 (imatge). The digitaloilfield of the future
00:19:53:03 (imatges.) Microsoft i Google també treballen amb les companyies fòssils més grans del mon.
00:20:05:23 I mentres aquestes companyies es dediquen a investir diners amb companyes contra el canvi climàtic...
00:20:23:21 ... alhora posen diners amb lobbys que rebutgen el canvi climatic.
00:20:31:03 Explico tot això perquè penso que molt important entendre tot el cinisme que hi ha aquí darrera, aquest green washing, aquesta neteja d'imatge.
00:20:50:11 Demandar a aquestes companyies que fassin la seva feina per ser sostenibles, sobretot, per la responsabilitat social corporativa que tenen sobre el planeta.
00:21:00:14 Gràcies.

Personas y entidades:

Duración: 21m 13s

Grabado en: 15.11.2019

Joana Moll és artista i investigadora. Explora críticament la manera en què les narratives postcapitalistes afecten l’alfabetització de les màquines, els humans i els ecosistemes. Els temes que investiga tracten, principalment, sobre la materialitat d’internet, la vigilància, l’anàlisi de perfils socials i les interfícies. Ha presentat, exposat i editat la seva obra en diferents museus, centres d’art, universitats, festivals i publicacions d’arreu del món.